60 ani de teater te Sëlva
N cumplì di ani turont nes à purtà a na ntervista al presidënt

S’l’on ciaculeda cun l presidënt dla Lia dl Teater de Sëlva, Igor Demetz. Na lia culturela viva y dinamica, de chëla che posse dì cun gran stolz de vester nce ie, che scrije, cumëmber y da n valgun mënsc incà nce cunselier.
Scumencion cun mpue de storia: can, ciuldì y da chi ie pa nasciuda la Lia dl Teater de Sëlva?
Tlo lieji diretamënter dal liber unit ora tl 2006 per i carant’ani dla lia, che se à stizà sun i protocoi dla sentedes dla lia dl 1966: seniëur Andreas Perathoner, che tl 1966 fova caplan te Sëlva y che ova gran nteres y pascion per l teater, se ova cruzià che l unissa mparà ite d’ansciuda l pez “Ce un tò” sot a si regia y de Othmar Moroder dl Miriam de Urtijëi.
L palch te n cianton dl porte dla scola elementera fova danz mé fat de banc de scola curii ju, y n tel pitl stuel fajova da scialier ju de palch ite te na tlas. Ma la ueia y la legrëza fova grandes, sibe pra i atëures che pra la jënt. Savan nce che n fova tl lëur de fé su l oratuere y che l pluan sn. Luis Senoner, n gran sustenidëur dl teater, ova pensà a na gran sala cun n bel palch, fova chësc teater stat mpue na proa generela per mëter su la grupa. Nscila se ova n cumité metù su per ntant, cun a cë Tita Demetz dl Pinzigher, cruzià de lauré ora n statut y nvië via l lëur per mëter adum la grupa.
Chësc ie garatà pona tla prima reunion generela ai 2 de dezëmber dl 1966. 30 danter cumëmbri y cumëmbres ova lità l prim cunsëi che fova metù adum nscila: Toni Demetz (presidënt), Tita Demetz (regia), Rudi Mussner (cassier), Babi Mussner (scrivana); cunselieres fova mo: Helmut Senoner, Adolf Demetz, Othmar Perathoner y Trina Demetz. N se ova teüt dant de mpare ite pusciblmëter doi pec de teater al ann. N chël autonn ntant oven bele mustrà l pez “L’arpejon”.
Y co se à pa mudà la lia, y la maniera de fé teater, ti ultims dejeneies?
Ie posse rujené di ultims trënt’ani. Sé che i pec fova dant, n majera pert, pec da paur. Danterite y danterora univel nce fat pec mpue plu scerii, da pensé do, nce pec de religion. N ova mé n pitl palch te calonia, y perchël ne fovel nce nia l mesun de fé de majeri proiec. Dala fin di ani ‘80 inant ons scumencià a se nuzé dla sala te Cësa de Cultura y nsci àn pudù scumencé a fé pec plu moderns. La lia ie chersciuda nce de gra a chësc, per ruvé al pont a chël che la ie ncuei.
Passon propi al prejënt, pona: co se n sta pa la lia ncuei?
On 70 danter cumëmbri y cumëmbres, ntëur caranta che ie atifs y atives. Posse dì che la Lia dl Teater de Sëlva ie sana, sibe per chël che à da nfé cun l’atività che nce la finanzes. La ova abù n mumënt bas do la pandemia, ma coche truepa lies, y pona iela inò pieda via a var plën, y la va inant nsci. Chësc fova mi ntënt y chël di cunsëies te chisc ani. La generazion jëuna vën do, y chël ie scialdi bel, ma mpue da muië iel che on mpue puec mutons. L ie plu mutans che à la pascion per l teater, povester ajache i mutons fej plutosc n sport, ma nëus nen adurvessan nce mé n cater-cinch per fé mo n var inant. Son bele a n bon pont, ma chësc nes judëssa mo mpue inant.
Dan n valguna enes ëis fat la jita da d’ansciuda, chëst ann a Krakau. Dantaldut, co pa nsci che ëis cris ora chësta zità?
La gran jita ne fajans dai ani incà nia plu. Coche é dit dant, la pandemia nes à fat tuché mpue l fonz, y on inò messù fé su. Chëst ann cun i sessant’ani ons inò ulù la fé. La zità ne n’ie nia tan “logica” coche destinazion de na jita, ma son jit te n’agenzia de viages y é damandà cie che l fossa cunsià coche blòta zità cun velch de culturel da jì a ti . Danter la prupostes fovel nce la ziteies tlassiches, coche Barcelona y Madrid, y pona nce Krakau. Zënza pesimé ei riesc dit de sci a chëst’ultima; mpue zeche d’auter.
Pona, cie ëis’a fat y co iel pa stat?
Nëus coche lia on urganisà l viac y l hotel, leprò nce na cëina te n local tipich dla zità y n cunzert de na cover band te na verscion lirica di Queen. Chësc ie stat scialdi bel y bëndebò particuler, cun n tlavier, na vidula y n celo. An nce mo doi prupostes, ulache i cumëmbri y la cumëmbres pudova crì ora cie fé: jì a ti cialé al ciastel de Krakau o ala grotes de sel.
Chëst ann, coche dit, iel da festejé i sessant’ani dla lia: cie iel pa udù dant per chësc iubileum?
Per i sessant’ani ulons avëi n ann mpue plu atif che scenó: de merz sons bele jic cun i schi deberieda, dan n valguna enes ons fat la jita a Krakau, de juni o de setëmber jirons sa mont de gra ala urganisazion de Wolfi Mussner, fajeron sambën l gran teater da d’autonn y de nuvëmber arons pona na bela festa per cumëmbri y cumëmbres dla lia.
Da n valgun mënsc inà ëis nce n cunsëi nuef: pudëis’a l prejenté n curt, prëibel?
La majera pert dl cunsëi da dant ie restà. Laura Plancker y Florian Senoner à lascià, ma Helga Kerschbaumer, Doris Pycha, Martin Avi, Ivan Senoner y ie on fat inant. Leprò iel mo unit Sara Senoner, Anna Demetz y Bruno Maruca (che scrij, ndr.). Dant fans de set, y śën sons de ot.
Per finé via: cie ti dijessais’a gën a chi che nes liej y fajëssa gën teater?
Fé teater ie velch de straurdiner, da bestia bel. L porta adum dassënn la persones, uni iede che l vën fat n teater vëniel su na familia; y pona iel ie propi sciot canche l fina. Y canche n scumëncia inò iesen inò tan liei y cun ueia de fé: chësc ie propi zeche de bel. A chi che ulëssa gën unì, ti diji de avëi l snait, de ne se fé degun problems: nëus ne son nia prufesciunisć, nëus adurvon mé jënt che l fej gën. Y chi che à pascion y se lascia nce dé cunsëies, ruva a n pont ulache i:les ne se rënt nstësc:sses nia cont che i:les possa ruvé. Y chël ie scialdi bel. Ti l dije dantaldut ai mutons, che la mutans ie de regula plu mutivedes: nfidëve, l ie scialdi bel – y pona ancuntëis nce mo truepa mutans (s’la rij, ndr.).
[Bruno Maruca]
























































































