L plajëi de partì la cultura
Na ntervista a Monika Kelder, n pension do 17 ani tl Museum Gherdëina

Dal 2008 nchin al 2025 àla laurà tl Museum Gherdëina: Monika Kelder nes conta de si pascion y si lëur per la cossa ladina, de cie che se à mudà y de cie che l s’adrova mo.
Pudëjs’a Ve prejenté n curt?
Ie son Monika Kelder, é 63 ani y vive a Urtijëi. Son marideda cun René Venturini y on doi mutons y na muta. É nce n pitl nepot che me dà na gran legrëza.
Ce lëures ëis’a fat dan chël tl Museum?
Da jëuna ovi mparà a ziplé tla firma de Ivo Demetz da Fëur a Urtijëi. Do maridé sons stata a cësa per n bel struf a tré su la familia. Ne minove nia de zapé ite tan prësc tl mond dl lëur, ma l me ie unì pità l’ucajion de jì a lauré tl Istitut Ladin Micurá de Rü, ulache l fova unì giaurì n ufize nuef, chël dl Servisc de Furmazion. Danz che tl prim ne fovel nët nia saurì, ne savove nianca da mpië n computer… Purempó sons resteda iló belau sies ani.
Y co pa nsci che ëis abinà pona la streda dl Museum?
Son ruveda tl Museum Gherdëina tres n nserat tla zaita de La Usc di Ladins. Passé dal Servisc de Furmazion al Museum ie stat per mé n var belau naturel: la cultura me à for nteressà y dantaldut ei for abù amor per nosta rujeneda y per nosc ncësa.
Ce respunsabltà (y unëur) sënten pa a pudëi ti dé inant ala jënt la cunescënza che fej ora l corp y l’ana de n raion?
Chësc duvier ei for sentì coche n gran privilegh. Trasmëter l amor per l patrimone storich-culturel ie stat per mé na gran sudesfazion. Uni pez tl Museum conta la storia de nosta jënt y de nosc raion, y l dé inant uel dì mantenì viva l’ana de nosta cumenanza y identità.
Cie se à pa mudà ti ani pra l lëur tl Museum?
Tl Museum me cruziovi ie di vijitadëures y di lëures de secretariat. Cun i ani jivela de savëi da se derijer for deplù cun nstalazions tecnologiches che ie tla mostres. Te 18 ani de lëur se à mudà nce l publich, on for abù n turism nternaziunel, ma da n valgun ani incà ie chersciuda la cumpëida di vijitadëures dal’America, cun chësc nce l bujën de savëi y pité plu nfurmazions tla rujeneda nglëija.
Y cie fossel pa mo da mudé?
L Museum à debujën de na sënta nueva adateda y dënia dl patrimone che la cunservea. N var mpurtant per valorisé mo deplù chël che l reprejënta, n sëni de respet de viers de nosta storia y n nvestimënt per la generazion che vën do.
Ciun hobbies ëis’a mo?
Vede gën sa mont a pe o cun la roda, d’inviern me sal bel a jì cun i schi. Ciante gën: l cianté me acumpanieia da for incà y dloncora.
Y ciuni ie pa śën i planns per l daunì?
É permó stlut ju cun l mond dl lëur y ue me tò mpue de tëmp per mé, n tëmp per tré l fla, n tëmp da dediché deplù ala familia y a d’autri nteresc. Ne sé nia cie che me aspieta tl daunì, ma son curiëusa dla portes che se giaurirà y son davierta a ndesfides nueves.
[Bruno Maruca]












































